Col·locar ve del llatí, collocare i era el resultat de cum locare, tot plegat, dipositar en un lloc (en llatí, locus,i). La curiositat que amaga aquest mot és que manté una evolució culta, això és, similar al terme original llatí, col·locar, i una evolució més desenvolupada, el que en diuen un mot patrimonial, colgar. I dic que és curiós perquè quan ha evolucionat en català ha agafat el significat de col·locar al terra, colgar en català vol dir enterrar, i en canvi, en castellà, significa col·locar a la paret o pendent d’un lloc elevat.
Colocar viene del latín, de collocare y es el resultado de cum locare, o sea, depositar en un lugar (en latín, locus,i). La curiosidad que encierra esta palabra es que mantiene una forma culta, esto es, similar a la palabra de origen, colocar, y otra más evolucionada, lo que se viene en llamar palabra patrimonial, colgar. Y digo que es curioso porque en su evolución en castellano significa colocar en la pared o en lo alto, en cambio en catalán la misma palabra significa enterrar, por tanto, colocar igualmente, pero debajo del suelo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada