Nàufrag procedeix del llatí naufragus,a,um que significava en un principi “trencador de naus” i era l’epítet habitual amb què es qualificava Neptú (=Posidó), el déu dels mars. Fixeu-vos que l’origen és prou transparent, nau- fragus. No em detindré amb nau, però sí una mica amb fragus que deriva del verb frango, fregi, fractum que significa trencar i el podeu relacionar amb mots com fragment, fracció, fractura.
De l’epítet va sorgir el terme naufragi que encara mantindria relació amb el seu significat: el trencament de la nau. Pel que fa a la paraula que ens ocupa, cal suposar que l’epítet es va traslladar de qui realitzava l’acció a la víctima i és així com l’entenem ara per ara. És per això que si busquem naufragus,a,um al diccionari de llatí ens trobarem que significa nàufrag i també el que fa naufragar.
Conclusió: Francesco Schettino és nàufrag, està clar, en el seu doble sentit.
Náufrago procede del latín naufragus,a,um que en un principio significaba “rompedor de naves” y era el epíteto habitual con que se calificaba a Neptuno (= Poseidón), dios del mar. Fijaros que su origen es bastante sencillo, nau-fragus. No me voy a detener en la palabra nau, que me parece lo suficiente transparente, pero sí en fragus que deriva del verbo frango, fregi, fractum y que significa romper; lo podemos relacionar con palabras como fracción, fragmento o fractura.
Del epíteto apareció naufragio que iba a mantener todavía relación con el significado primitivo: ruptura de la nave. En cuanto a la palabra que nos ocupa, cabe suponer que el epíteto se usó para la víctima del naufragio en vez de para quien lo provocaba. Por eso si buscamos en el diccionario de latín naufragus,a,um nos encontraremos que significa náufrago y también que hace naufragar.
Conclusión: Francesco Schettino es náufrago, está claro, en su doble significado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada