Cercar en aquest blog

dimarts, 23 d’abril del 2013

Corrupció / Corrupción


En llatí rumpo, rupi, ruptum significa trencar, esbocinar, fins i tot rebentar. D’aquí ens ve el verb rompre, i compostos com interrompre i el que ens ocupa: corrompre. Si algú pensa que tal vegada tingui un origen onomatopeic, li diré que jo també ho he arribat a pensar; això sí, no m’atreviré a afirmar-ho de manera taxativa.
He llegit que etimològicament deriva de cor rumpere, per tant, trencar el cor. Ja queda bé, ja, però no és així: procedeix de la unió del prefix co- que significa conjunció, globalitat i del verb simple esmentat. El significat de corrumpere en llatí ja significava destruir, aniquilar, falsificar, corrompre i, fins i tot, subornar. Del verb en derivarà el substantiu afegint-li el sufix –tio que indica acció i efecte.
En latín el verbo rumpo, rupi, ruptum significa romper, hacer pedazos, incluso reventar. De aquí proceden compuestos como interrumpir o el que nos ocupa, id est: corromper. Si alguien piensa que podría tener un origen onomatopéyico, debo reconocer que yo también lo he pensado; únicamente no me atrevería a asegurarlo, claro.
He leído que etimológicamente deriva de cor rumpere, por tanto, romper el corazón. Ya queda bien, ya, pero no es así: procede de la unión del prefijo co- que significa conjunción, globalidad y del verbo simple citado. El latín, ya existía corrumpere con el significado de destruir, aniquilar, falsificar, incluso, sobornar. A partir del verbo debió aparecer el substantivo una vez añadido el sufijo –tio que indica acción y efecto.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada