En llatí rumpo, rupi, ruptum
significa trencar, esbocinar, fins i tot rebentar. D’aquí ens ve el verb
rompre, i compostos com interrompre i el que ens ocupa: corrompre. Si algú
pensa que tal vegada tingui un origen onomatopeic, li diré que jo també ho he
arribat a pensar; això sí, no m’atreviré a afirmar-ho de manera taxativa.
He llegit que etimològicament deriva de cor rumpere, per tant, trencar el cor. Ja queda bé, ja, però no és
així: procedeix de la unió del prefix co- que significa conjunció, globalitat i
del verb simple esmentat. El significat de corrumpere
en llatí ja significava destruir, aniquilar, falsificar, corrompre i, fins i
tot, subornar. Del verb en derivarà el substantiu afegint-li el sufix –tio que
indica acció i efecte.
En latín
el verbo rumpo, rupi, ruptum
significa romper, hacer pedazos, incluso reventar. De aquí proceden compuestos
como interrumpir o el que nos ocupa, id
est: corromper. Si alguien piensa que podría tener un origen onomatopéyico,
debo reconocer que yo también lo he pensado; únicamente no me atrevería a
asegurarlo, claro.
He leído
que etimológicamente deriva de cor
rumpere, por tanto, romper el corazón. Ya queda bien, ya, pero no es así:
procede de la unión del prefijo co- que significa conjunción, globalidad y del
verbo simple citado. El latín, ya existía corrumpere
con el significado de destruir, aniquilar, falsificar, incluso, sobornar. A
partir del verbo debió aparecer el substantivo una vez añadido el sufijo –tio que
indica acción y efecto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada